Tristesa que m'acompanyes
en les meves nits de soletat,
tristesa que m'ofegues
per encara estimar.
Quan desapareixeràs de mi per sempre?
Quan temps ha de passar?
El dia que menys m'ho esperi... m'abandonaràs?
Deixa'm ser feliç,
no em martiritzis més,
deixa que l'oblidi
per no patir més.
Quantes llàgrimes més he de plorar?
Quantes nits més he de resar?
Resar per a que ell torni,
ell torni a estar amb mi.
Així em passarà la pena,
que al meu cor fa patir.
Prou plors?
prou pensaments?
per què no marxeu de mi?
perquè amb vosaltres somio
en temps ja passat,
i així no m'oblido
de quan l'he estimat.
