A CAMINAR!:

Xip-xap, xip-xap, xip-xap fan els seus peus mentre camina sota les gotes de pluja que cauen sobre el seu cap. Les petjades es van marcant en el terreny igual que ho han fet els sentiments en el seu cor. Mira al seu darrere buscant el començament d’aquest camí que ella sola ha anat seguint però només aconsegueix veure un seguit de marques desdibuixades per l’aigua que ha caigut al seu damunt. Obre els ulls de bat a bat i, a poc a poc, retrocedeix uns metres per intentar copsar-les millor...però...cada segon que passa es veuen pitjor!. Agafa aire i comença a córrer tot buscant algun senyal que l’indiqui per on ha vingut. Res! No hi ha res a veure... les petjades s’han esborrat... Es gira, aplana el cap, es mira els peus i fa una passa...aquesta sí que s’ha marcat!. Aixeca el cap i tot fent un somriure pensa: -a caminar endavant!

EL TEMPS PASSA:

Són les dues de la matinada, tot està fosc i tantsols es pot sentir el so de les agulles del rellotge que hi ha al menjador: tic-tac, tic-tac, tic-tac... ell mai s'atura i sempre va endavant, deixant enrrere cada segon, cada minut, cada hora i inclús dies i anys... És optimista i no es deixa véncer pels records que l'acompanyen nit i dia, sempre pensa en el futur.
L'Anna se l'escolta des de la seva habitació i pensa:-jo vull ser un rellotge! així viuria la vida més intensament, com si cada segon fos l´últim, res no em pararia i deixaria de banda al passat.
Se li comencen a tancar els ulls, les parpelles li pesen cada cop més i més i finalment s'acaba dormint amb el so del rellotge. Tic-tac, tic-tac, tic-tac...