Obre els ulls i mira al seu voltant. Tantsols hi veu un llit desfet al costat del que dorm ella. Fa una rialla i pensa:-ja s'ha despertat!S'obre la porta i apareix ell amb un gran somriure. És un noi d'ulls verds i cabell llarg i riçat. A poc a poc se li acosta per donar-li el bon dia, com cada dia, amb un petó als llavis.-Ja és hora de llevar-se, marmoteta!- Tot seguit se'n va cap a la cuina per preparar-li l'esmorzar i l'Anna es queda a l'habitació vestint-se per començar el nou dia que l'espera...
Acaba de posar-se la roba,estira una mica els llençols i se'n recorda de la seva àvia quan li deia:- el llit s'ha de fer cada dia, que sino a la nit no es descansa igual de bé!- Ella se la mirava amb els ulls ben oberts i tot escapant-li un somruire li responia: - jo dormo igual de bé!
La seva àvia era una dona rossa, de cabells ondulats, amb els ulls blaus i la cara plena d'arrugues que reflexaven les experiències viscudes al llarg de la seva vida.
Quan l'Anna era petita havia passat una bona part dels seus dies a casa seva, mentre els seus pares estaven treballant i si quelcom l'amoinava ella sempre l'ajudava donant-li savis consells.
Surt de l'habitació i es dirigeix a la cuina. Allí es troba al seu xicot, la llar de foc encessa i una taula molt ben parada. Les estovalles de quadres vermells, el pot de cacau, una bossa de madalenes i un got de llet ben calenta. Es despedeixen i ella comença a esmorzar. A l'acabar ho deixa tot ben recollit i se'n va cap al magatzem on hi guarda el cotxe.
Obra la gran porta de fusta, busca les claus i s'endinsa dins del traste verd amb rodes que la durà a la feina. Treu el fre de mà i posa la marxa enrrere. Un cop a fora, el para i, tot tancant la porta, suspira.
Un nou dia comença, i es pregunta:-a veure cóm anirà avui? Segur que bè!.
No li falta res més. Una feina on la valoren, uns amics que l'aprecien, un noi que se l'estima i una nova vida al seu costat en un poble tranquil. Agafa el cotxe i pensa:-que demà sigui igual que avui!.
