Són les dues de la matinada, tot està fosc i tantsols es pot sentir el so de les agulles del rellotge que hi ha al menjador: tic-tac, tic-tac, tic-tac... ell mai s'atura i sempre va endavant, deixant enrrere cada segon, cada minut, cada hora i inclús dies i anys... És optimista i no es deixa véncer pels records que l'acompanyen nit i dia, sempre pensa en el futur.
L'Anna se l'escolta des de la seva habitació i pensa:-jo vull ser un rellotge! així viuria la vida més intensament, com si cada segon fos l´últim, res no em pararia i deixaria de banda al passat.
Se li comencen a tancar els ulls, les parpelles li pesen cada cop més i més i finalment s'acaba dormint amb el so del rellotge. Tic-tac, tic-tac, tic-tac...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada