Xip-xap, xip-xap, xip-xap fan els seus peus mentre camina sota les gotes de pluja que cauen sobre el seu cap. Les petjades es van marcant en el terreny igual que ho han fet els sentiments en el seu cor. Mira al seu darrere buscant el començament d’aquest camí que ella sola ha anat seguint però només aconsegueix veure un seguit de marques desdibuixades per l’aigua que ha caigut al seu damunt. Obre els ulls de bat a bat i, a poc a poc, retrocedeix uns metres per intentar copsar-les millor...però...cada segon que passa es veuen pitjor!. Agafa aire i comença a córrer tot buscant algun senyal que l’indiqui per on ha vingut. Res! No hi ha res a veure... les petjades s’han esborrat... Es gira, aplana el cap, es mira els peus i fa una passa...aquesta sí que s’ha marcat!. Aixeca el cap i tot fent un somriure pensa: -a caminar endavant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada