UNA ROSA A LES NOSTRES VIDES:

L'Anna i en Carles estan esperant la seva primera filla. Després d'haver passat 38 setmanes i 2 dies, d'ecogràfies, anàlisis de sang, proves del sucre, controls a monitors per una incipient pre-eclampsia, sembla que ja ha arribat el moment tan esperat! A les 20:30 del dia 12 de març del 2012, l'Anna li diu a en Carles que nota una pressió a les lumbars. - A veure si estaràs de part! vols que anem cap a l'hospital? - Li pregunta en Carles. Ella somrriu i diu - primer sopem, que ens va dir la noia de les classes pre-part que com que el part pot ser molt llarg ella ens aconsellava menjar algo fluixet per no "morir-nos de gana". A l'acabar de sopar, l'Anna es posa a caminar per casa, tot donant voltes. - Em sembla que he d'anar al lavabo, tinc una pressió a les lumbars... - li diu l'Anna al Carles. En acabar observa que la pressió persisteix. - Carles, em sembla que la Rosa ja està aquí! - diu l'Anna amb un somrriure als llavis. Ell se la mira i també somrriu. - Agafem les bosses i marxem ja? - pregunta en Carles. - No, ens va dir la monitora que fins que no tinguèssim dos contraccions en 10 minuts que encara no calia córrer perquè quan abans marxem a l'hospital més ens agoviarem i que igual a l'arribar ens fan tornar cap a casa... Tu ves-te'n a dormir, que sino no dormiras i ja t'avisaré jo - En Carles es posa el pijama i se'n va al llit. L'Ànna es queda al menjador de casa, mirant el rellotge electrónic del DVD i compta, cada 7 minuts té una contracció. - Són cada 14 minuts 2, encara em toca esperar - pensa. S'estira al sofà amb una manta i intenta dormir. A la 1 de la matinada segueix igual i decideix anar-se'n cap al llit. A les 2:15 de la matinada les contraccions ja són més fortes i venen cada 6 i 5 minuts. M'esperaré una mica més - pensa l'Anna. A les 3 de la matinada ja venen cada 5 minuts i l'Anna decideix despertar a en Carles. Ell es vesteix en un tres i no res i li diu - ja et vaig dir jo que naixeria en dimarts i 13!! - Les bosses ja fa dos mesos que estan preparades damunt del llit de la que serà l'habitació de la Rosa i només cal posar-les al cotxe. Pujen al cotxe i es dirigeixen cap a l'hospital. A l'arribar en Carles li pregunta: - vols que et deixi a la porta d'urgències i me'n vagi a aparcar al parking? - L'Anna li diu: no cal, em sembla que encara puc caminar. El trajecte era d'uns 200 metres, feia 30 passes i s'havia de parar perquè li venia una contracció. A l'arribar a les 3:45 ràpid la porten a planta, li fan un tacte i li diuen que està dilatada de 4 cms i que la posen a monitors per mirar que el nadó no tingui patiment fetal. La ginecòloga li pregunta a veure si vol que li posin la peridural, que ja li poden posar, ella diu que sí però que vol esperar una estona més. La deixen amb el monitors sentada damunt d'una pilota vermella, de Pilates, que ella ha demanat i en Carles s'asseu a una cadira que hi ha a l'interior del box. Es senten els crits d'una altra noia que també ha de donar a llum. A les 5:30 ve la ginecòloga, la fa tumbar al llit, li realitza un tacte i veu que està de 5 cms i li diu que passarà a les 7 i que si encara no ha trencat aigües que les hi trencarà ella per adelantar el procés. Mentres tant l'Anna va tenint contraccions, bastant soportables, i cada cop que en té una salta i es belluga damunt de la pilota tot fent... avantversió, retroversió, rotacions amb la pelvis... Ja són les 7, la fan tumbar al llit i ara està de 5'5 cms, així que la doctora procedeix a trencar-li les aigües. Apareix amb un pal de plàstic transparent, d'uns 35 cms de llargada i amb una punta molt afilada. Al veure'l l'Anna s'espanta i es nega a que se li faci tot cridant i plorant: - no ho vull això! és molt afilat i em farà mal, em farà mal! -. La ginecòloga i en Carles tracten de tranquil·litzar-la sense gaire èxit. Finalment, l'Anna es tapa la cara i en un tres i no res ja li han trencat les aigües i la doctora li diu: - ja està, ja veuràs com ara anirà tot més ràpid - A l'acabar de dir això, les contraccions es tornen molt més fortes i més seguides i li pregunta si es pot tornar a sentar damunt de la pilota. La metgessa li diu que sí, que aviat vindrà l'anestesista. Passen les 7:00, 7:15, 7:30 i l'Anna ja es comença a posar nerviosa tot dient: - on coi és l'anestesista!!!- i li diuen que està a quiròfan, que fins que no acabi no pot venir... 7:45, 8:00, 8:15 i les contraccions segueixen el seu curs, sent cada cop més seguides i casi insoportables! Ja són les 8:30 i entra l'anestesista al box on està l'Anna damunt d'una pilota tot duent a la mà uns papers dels pros i contres de l'anestesia així com també dels efectes secundaris. Quasi sense ni llegir-los l'Anna els signa i se l'emporten a la sala de parts per a procedir a posar-li l'anestèsia. La posen damunt d'una camilla sentada amb els peus penjant i li diuen que s'ha d'inclinar cap endavant i que cada cop que tingui una contracció els avisi. Ja té la peridural posada i ni tant sols ha notat la punxada, la posen a una cadira de rodes i la tornen al box. Ara ha d'estar tumbada. Tot seguit ve una llevadora, li fa un tacte i diu: però si ja estàs del tot dilatada! ja estas de 9 cms, ja pots començar a empènyer... L'Anna va empenyent i la llevadora, que es diu Maria, li va realitzant tactes fins que el cap de la Rosa ja està a punt de sortir. - Ja podem anar cap a la sala de parts - diu la llevadora. Un cop dins, l'estiren a una camilla amb les cames doblegades i arropenjades a uns elevadors i li diuen que pot agafar-se a unes barres laterals per a fer més força a l'empènyer i comença el treball de part. En Carles es sitúa al seu costat i mira amb molta emoció. 1, 2, 3, 4... - venga que ja surt el cap empeny una mica més!- diu la Maria. - Espera una mica, que em fa mal- diu l'Anna, li passa el dolor i empeny ben fort. - Ja està aquí! - diu la llevadora tot colocant-li la Rosa damunt el ventre. L'Anna li veu uns ullets molt oberts i intenta agafar-la per a posar-se-la damunt del pit per no perdre's cap detall i la Maria li diu: espera no estiris que encara està amb el cordó!. Li ofereix les estisores a en Carles i tot seguit el talla. - Ja està ja la pots agafar - diu la Maria. Li han posat un gorret fet provisionalment amb un tub de gassa i pel costat li surten uns cabells tots molls i riçadets, té el nasset xatet, els llavis grans, perfilats i vermellets i està tapada amb una talla de color verd. L'Anna se la mira tot dient - mireu que bonica que és!, si això és parir jo en vull un altre! -