Durant el transcurs d'una vida s'han d'anar tancant i obrint portes... Però hi ha vegades que s'ha tancat una porta i no se n'ha obert cap altra. Què passa llavors? Ens quedem atrapats! atrapats pensant en el que teniem, en el que esperàvem... Només sabem què és el que hi havia darrere de la porta que hem tancat i, com no sabem què hi ha darrere de la porta que hem d'obrir, tant sols valorem el que ja hem passat.
Atrapada pel meu cor,
atrapada pel meu cap,
atrapada pel meu passat,
atrapada pels meus records.
Atrapada pels plans que havíem de fer junts...
ATRAPADA PER AMOR.
1 comentari:
És molt bonic i realment penso que descriu el que t'està passant en akest moment.
Espero que surtis aviat del cuarto amb dues portes en el k et trobes per la porta correcte.
Publica un comentari a l'entrada